Durant un temps fou destinat a l’estació de Patologia Vegetal de Burjassot (l’Horta), entitat creada el 1924, i posteriorment denominada Escola Pràctica de Capatassos Agrícoles, a instàncies de Pascual Carrión. Durant la Guerra Civil de 1936-39 treballà a l’estació de patologia de Santander i en el Servei de Recuperació Agrícola al front de Castelló. Fou nomenat enginyer en cap de la delegació de Llevant de l’Instituto Nacional de Colonización creat una vegada acabada la guerra. Fou director general d’agricultura i ministre d’agricultura (1957-65). Realitzà treballs per a la colonització de la zona alacantina dels Saladars i de determinades zones de Ciudad Real.