Negocià el casament de Ferran VII i el del seu germà Carles amb dues princeses del Brasil; fou nomenat gran d’Espanya i general de l’orde franciscà al qual pertanyia (1817). El 1832 fou consagrat arquebisbe de Santiago de Cuba, però el 1837 fugí de l’illa, s’uní als carlins, i fou designat president de la junta d’estat carlina. Emigrà amb el pretendent al final de la guerra, però tornà a la península al cap de deu anys i fou arquebisbe de Burgos (1850) i de Toledo (1857), i el 1858 rebé el nomenament de cardenal.