Tot i existir experiències prèvies, aquest tipus de cirurgia s’ha desenvolupat i expandit ràpidament a partir dels anys vuitanta del s. XX. Actualment s’aplica a un gran nombre de disciplines mèdiques com la neurocirurgia, la cirurgia cardíaca i vascular, la cirurgia plàstica, la urologia o la ginecologia. Presenta com a avantatges la minimització de la resposta inflamatòria sistèmica, de les complicacions de la ferida quirúrgica i del dolor associat amb el postoperatori. La majoria d’aquests tractaments són ambulatoris o amb períodes d’internament molt curts. Això es tradueix en una notable reducció del risc d’infecció intrahospitalària, a més de l’estalvi en despeses per internament i l’agilització de les llistes d’espera.
f
Medicina