A Etrúria les cistes foren també d’argent, decorades amb relleus o incisions. Al Laci acostumaven a tenir forma ovalada o quadrada, i eren corrents durant el s III aC, com la descoberta a Preneste, una de les més famoses. Els prehistoriadors han donat aquest nom a un tipus de tomba de planta rectangular, feta amb quatre lloses dretes i amb una altra que fa de tapa, i que recorden una capsa. Són típiques de la cultura megalítica, com la forma més senzilla de megàlits , bé que sovint es confon el nom de cista amb els petits dòlmens. A Catalunya es troben també abans de la cultura megalítica, com una de les variants dels sepulcres de fossa neolítics, sobretot al Solsonès i a les zones veïnes.
f
Arqueologia
cista megalítica trobada al pla del bosc de la Sala (Passanant, Conca de Barberà)
© Fototeca.cat
A l’antiguitat clàssica, cofre de bronze, de formes diverses.