Són causes habituals en el desencadenament de la cistitis el sondatge uretral, les exploracions endocavitàries i la infecció de la paret o del contingut vesical; a vegades, un focus infectiu distant (amigdalí, dentari, intestinal) o una infecció general intercurrent (grip, febre tifoide) poden ésser-ne el punt de partida. Clínicament es presenten tres símptomes cardinals: micció freqüent (pol·laciúria), evacuació vesical difícil o dolorosa (disúria) i presència de pus a l’orina (piúria). En condicions desfavorables la inflamació aguda pot esdevenir crònica, i aleshores la simptomatologia subjectiva no sol ésser tan pronunciada, i sovint manca del tot, constantment o bé durant llargs períodes seguits per empitjoraments aguts i exacerbació de les molèsties. Objectivament és característic el fet que l’orina apareix tèrbola a causa dels nombrosos leucòcits que conté.
f
Patologia humana