Essent igual la llargada d’aquestes cordes, llur altura de so depèn de llur tensió i de llur gruixària, i llur nombre ha variat segons l’època: cinc, al segle VIII aC; set, al segle VII aC; onze, al segle V aC i, finalment, quinze. Serví per a l’acompanyament del cant i per a les execucions purament instrumentals dels virtuosos. El tipus modern, utilitzat sobretot a l’Europa central (Tirol), consta d’una caixa de ressonància plana generalment trapezoidal, d’uns 60 cm de llargada i 25 cm d’amplada, que hom col·loca damunt una taula. Quatre o cinc cordes melòdiques són esteses sobre un batedor dividit per mitjà de trasts, contra el qual es premen amb els dits de la mà esquerra. Les altres cordes, de 27 a 40, són ordenades de manera que, mentre el polze de la mà dreta pinça amb un plectre les cordes melòdiques, els altres dits poden fer sonar arpegis o acords d’acompanyament.
f
Música
cítara
© Fototeca.cat
Instrument cordòfon en el qual el so és produït pinçant amb els dits o amb un plectre les cordes, tesades entre els dos extrems de la caixa de ressonància, proveïda de dos braços units per un travesser que manté tibants i verticals les cordes que vibren a l’aire.