Aquesta comunitat política era impensable sense la participació efectiva del ciutadà (polítēs, cives) en l’administració pública, el qual s’oposava, així, als altres habitants (esclaus, metecs, hospites), que, sense el dret de ciutadania, no hi gaudien de drets polítics. Amb la desaparició de les estructures polítiques del món antic i amb la concessió del dret de ciutadania a tots els habitants de l’imperi romà (s III), la idea de participació política vinculada a la categoria de ciutadà s’anà afeblint i el mot ciutadà anà canviant de sentit.
f
m
Història