ciutadà
| ciutadana

f
m
Història

Durant l’edat moderna, súbdit de l’estat.

En difondre's en aquesta època la idea de l’estat com una ciutat més gran, el mot ciutadà adquirí aquesta nova significació, bé que conservà parcialment el sentit de membre actiu de la societat. Amb la Revolució Francesa, el mot s’associà a la idea de llibertat, i el ciutadà, com a cogestor de la voluntat col·lectiva, fou oposat al súbdit, subjecte passiu de les decisions de l’estat.