ciutadania

f

Història

En l’antiguitat, situació jurídica de les persones considerades membres de la comunitat política, la ciutat, i condició indispensable per a gaudir de drets polítics, de què estaven privats els homes lliures que no tenien el status civitatis .

El sentiment de la dignitat del títol de ciutadà permeté a Roma de fer-ne un dels seus mitjans de romanització més subtils i eficaços. La plena ciutadania, a Roma, implicava la possessió d’uns drets: ius suffragii (dret de vot a les assemblees), ius honorum (dret a exercir càrrecs públics), ius connubii (dret a contreure matrimoni), ius commercii (dret a la possessió de béns patrimonials i a la celebració d’actes públics relacionats amb ells). Els criteris que determinaven la possessió de la ciutadania eren: criteri de naixença (el ciutadà la transmetia al seu fill), criteri jurídic (la ciutadania era concedida per la llei; noció eminentment romana és l’actual nacionalització), criteri econòmic (la ciutadania requeia en els habitants que contribuïen, en condicions determinades, a les despeses de l’estat).