ciutadania

f
Dret

Condició i dret que tenen els qui pertanyen a una comunitat política erigida en estat, que expressa el vincle existent entre aquest i els seus membres.

La ciutadania genera, per als titulars, drets (protecció jurídica, participació en les funcions públiques, etc) i deures (submissió a les lleis, prestacions personals i materials, etc). Hom adquireix la ciutadania per naixement en el territori de l’estat ( ius soli ) o pel fet d’ésser fill de ciutadans ( ius sanguinis ), o bé per pròpia voluntat, ja sigui a través del matrimoni, especialment de la dona en casar-se, o per veïnatge o declaració expressa sempre que hom tingui els requisits exigits per les lleis. De manera restringida indica la capacitat per a exercir els drets, concretament els polítics. Cal no confondre ciutadania amb nacionalitat; aquesta és expressiva de la qualitat de pertànyer a una comunitat nacional determinada, que pot coincidir o no amb una comunitat política estatal.