Ciutadans - Partit de la Ciutadania

Ciudadanos
Cs (sigla)

Tercera assemblea de Ciutadans (octubre del 2011)

© Ciutadans

Partit polític d’origen català i àmbit espanyol.

Orígens i ideari

Té l’origen en diverses plataformes d’intel·lectuals d’esquerra contraris a la política de normalització lingüística de la Generalitat de Catalunya, entre les quals destacà el Foro Babel, creat el 1996 amb motiu de les discussions sobre la nova llei de política lingüística aprovada el 1997. La constitució de Ciutadans - Partit de la Ciutadania com a partit polític s’accelerà amb l’accés de partits d’esquerra al govern de la Generalitat de Catalunya l’any 2003 i, especialment, del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual retreien no haver modificat la política lingüística del govern de CiU. Precedit de diversos manifestos i actes públics, i del suport d’artistes i intel·lectuals com Albert Boadella, Francesc de Carreras, Félix de Azúa, Arcadi Espada i Xavier Pericay, la fundació del partit tingué lloc el juliol del 2006. Presidit per Albert Rivera fins el novembre del 2019, el març del 2020 el substituí en el càrrec Inés Arrimadas.

L’ideari de Ciutadans es fonamenta en la denúncia d’una suposada persecució del castellà a Catalunya, la defensa del bilingüisme “sense imposicions” que respecti els drets individuals (molt especialment amb relació al model d’immersió lingüística en l’educació) i la igualtat dels ciutadans, així com la reivindicació de la Constitució espanyola del 1978, la limitació de les competències a les comunitats autònomes i la centralització de l’Estat. En la resta de qüestions tingué una posició ambigua, malgrat pronunciar-se inicialment socialdemòcrata. El febrer del 2017 es declarà oficialment liberal, canvi en el qual tingué un pes decisiu l’economista Luis Garicano.

Trajectòria a Catalunya

Es presentà per primer cop a les eleccions al Parlament de Catalunya del novembre del 2006 i obtingué tres escons, que conservà en les del 2010. El 2012 triplicà la representació (9 diputats) i competí amb el Partit Popular en el discurs hostil al moviment favorable a la independència de Catalunya amb majoria a la cambra. Continuà l’ascens amb 25 diputats en les eleccions del 2015, que esdevingué segona força. La cap de llista i portaveu Inés Arrimadas esdevingué cap de l’oposició. Després del Referèndum de l’1 d’octubre de 2017 i de la intervenció de la Generalitat de Catalunya en aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola, fou primera força en les eleccions al Parlament de Catalunya convocades pel govern espanyol (36 diputats) el 21 de desembre, però l’acord entre els partits independentistes deixà Ciutadans a l’oposició, des d’on emprengué una agressiva campanya i avalà la repressió de l’Estat contra l’independentisme. El maig del 2019 Carlos Carrizosa, fins al moment portaveu al Parlament (2015-19) substituí Arrimadas com a líder del partit a Catalunya i cap de l’oposició, i poc després Lorena Roldán la substituí com a portaveu al Parlament, càrrec que ocupà fins a l’agost del 2020, quan abandonà el partit. Fins el 2023, Nacho Martín Blanco, fou el portaveu del partit.

En les eleccions parlamentàries celebrades el 14 de febrer de 2021, aconseguí 6 diputats, i passà a ser la setena força del Parlament, i en les eleccions celebrades el 2024, no aconseguí cap representant.

Trajectòria a l’Estat espanyol

La projecció del partit fora de Catalunya començà el novembre del 2013 amb la plataforma Movimiento Ciudadano i en els inicis competí, per la gran similitud de l’ideari, amb Unión, Progreso y Democracia, partit l’espai del qual acabà per ocupar. Disputà per primer cop les eleccions generals espanyoles el 20 de desembre de 2015 i, amb Rivera com a cap de llista, propugnà un ideari genèricament liberal que, a més de la recentralització, es presentava com a garant de la regeneració de l’Estat, i amb el qual se situà en quart lloc per nombre de diputats al Congrés (40 diputats). En la repetició dels comicis en fracassar les negociacions per a la formació de govern (26 de juny de 2016), el partit continuà quart amb un percentatge de vots molt similar (13%), bé que la representació al Congrés minvà considerablement (32 diputats). Juntament amb el PSOE, prestà suport extern a la legislatura iniciada el mateix any del govern en minoria del Partido Popular encapçalat per Mariano Rajoy, al qual donà suport en totes les votacions malgrat el compromís explícit manifestat pel partit en la lluita contra la corrupció, i convergí amb PP i PSOE en l’ofensiva contra el sobiranisme català. Després que Pedro Sánchez fes caure el govern de Rajoy en una moció de censura (juny del 2018), Ciutadans seguí contra el nou govern del PSOE una estratègia de confrontació centrada en la denúncia d’una suposada connivència amb l’independentisme, malgrat el suport dels socialistes a l’aplicació de l’article 155 pel qual s’intervenia la Generalitat de Catalunya i la continuació de la repressió de l’independentisme a Catalunya. Després de les eleccions generals del 29 d’abril de 2019 ascendí a tercera força al Congrés dels Diputats (57). Tanmateix, poc temps després, l’acceptació del suport del partit d’extrema dreta Vox en ajuntaments i comunitats autònomes i la negativa de la cúpula del partit a donar suport a la investidura com a president del govern del socialista Pedro Sánchez desencadenaren una crisi en la formació que es traduí en la baixa de destacats càrrecs i militants, entre d’altres la de l’impulsor del partit Francesc de Carreras. En les noves eleccions anticipades del 10 de novembre de 2019, la representació de Ciutadans al Congrés caigué en picat (10 escons), i passà de tercera a cinquena força de la cambra. L’endemà Albert Rivera anuncià la dimissió de tots els seus càrrecs i la retirada de la vida política. El març del 2020 Inés Arrimadas el substituí en el càrrec.

Les eleccions a Andalusia del 2022, en les quals Ciudadanos no obtingué cap escó, obligaren a la refundació del partit, i el 12 de gener de 2023 Adrián Vázquez Lázara es convertí en el secretari general després de guanyar les eleccions internes, en substitució d’Arrimadas. En les eleccions generals anticipades del 23 de juliol de 2023, el partit decidí no presentar-se arran dels mals resultats obtinguts en les eleccions autonòmiques i municipals del mateix any.

Ciutadans als parlaments valencià, balear i europeu

El maig del 2015 concorregué per primer cop a les eleccions municipals i autonòmiques fora de Catalunya i aconseguí ser la tercera força a l’Estat per nombre de regidors. Obtingué també representació en la majoria dels parlaments autonòmics, entre els quals el d’Andalusia, en què la socialista Susana Díaz fou investida presidenta gràcies als vots de Ciutadans, encara que el setembre del 2018 li retirà el suport. En aquesta comunitat autònoma, després de les eleccions anticipades del desembre formà un govern de coalició amb el PP amb el suport de Vox. A la resta dels Països Catalans, el maig del 2015 entrà per primer cop a les Corts Valencianes i al Parlament Balear, amb 13 i 3 diputats, respectivament, que el 2019 passaren a 18 i 5. En la resta de comunitats autònomes donà suport a la constitució de governs del PP. En les eleccions autonòmiques del maig del 2023 el partit perdé tots els seus parlamentaris autonòmics, excepte al País Basc, Castella i Lleó i Catalunya, que no formaven part dels comicis.

En les eleccions al Parlament Europeu del maig del 2014 aconseguí 2 diputats, que s’integraren al grup liberal (ALDE) i el 2016 n’esdevingueren membres de ple dret. Un cop dins el grup, aliat amb els diputats d’UPyD, Ciutadans pressionà per expulsar-ne el PDeCAT, i el 2018 aconseguí que el partit català fos exclòs del partit matriu, el Partit de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa. En les eleccions al Parlament Europeu del maig del 2019, Ciutadans aconseguí 7 diputats, i en les del 2024, cap.