El cas més freqüent és el de riberes dissimètriques en què l’una és més alta que l’altra (Varsòvia, Kíev), i aleshores la ciutat com a baluard defensiu s’instal·la a la part aturonada i desborda amb el creixement la vora contrària, on s’instal·len els barris industrials i els suburbis, mentre que les funcions administratives i comercials són reservades al nucli inicial (Lió, Praga, Budapest). Si el riu és fronterer, les ciutats s’hi instal·len amb aquesta funció, i normalment una d’elles, en una banda, té una funció principal, i a l’altre cap de pont n'hi ha una altra de funció subalterna (Estrasburg, Kehl), o bé dues ciutats similars s’instal·len davant per davant i es vigilen mútuament, com en el cas de les antigues ciutats bessones del Roine (Tarascó-Bellcaire). Els punts de ruptura de càrrega del riu sovint van acompanyats d’una cruïlla de rutes de comunicació i transport i poden originar una ciutat de relleu especial. Aquest és el cas d’Estrasburg, gran cruïlla vial al cap de pont del Rin i port de trànsit fluvial vers els canals i les rutes terrestres, i que, abans simple ciutat de pont, ha esdevingut avui un gran port interior. Constitueix un cas especial la ciutat de darrer pont, que és alhora el lloc de ruptura de càrrega entre la navegació marítima i el transport terrestre (Londres, Hamburg, Rotterdam, Anvers).
f
Urbanisme