Prototipus de la ciutat global postindustrial que resulta de l’urbanisme de lògica capitalista i que es caracteritza per l’absència d’identitat local i per la negació dels trets principals de la ciutat històrica.
El terme fou encunyat per l’arquitecte neerlandès Rem Koolhaas
en el llibre “S, M, X, XL”, publicat el 1995. A partir de la concreta reflexió de Koolhaas sobre la ciutat postindustrial, el terme (juntament amb altres com “ciutat global”) s’ha emprat per anomenar el tipus de metròpolis caracteritzada per l’absència de límits, d’identitat local i de reconeixement històric. Urbanísticament i arquitectònica, a la ciutat genèrica predominen les xarxes i els nusos de comunicacions, els no-espais (aeroports, intercanviadors...) i els gratacels.