La denominació deriva del jaciment anglès de Clacton-on-Sea, al sud de la desembocadura del Tàmesi. Breuil la definí i la inclogué dins les grans etapes tècniques del Paleolític inferior, i la suposà típica de períodes glacials, durant els quals el fred no permetia de tallar el sílex en forma bifacial, cosa que ara hom tendeix a no acceptar. Les peces típiques són resquills amb pla de percussió llis i bulb pronunciat. Ha estat estudiada sobretot a França i a les illes Britàniques. Fins ara és desconeguda als Països Catalans.