Originàriament aquest terme designava els agrupaments existents entre els pobles celtes, especialment a Irlanda i a Escòcia (on ha tingut un paper destacat al llarg de la història), i era definit com a grup de parentiu dels descendents per línia paterna d’un progenitor comú, de qui prenien el nom, i que generalment reconeixien l’autoritat d’un cap hereditari. Les troballes de l’etnografia ampliaren el concepte originari, i a la segona meitat del s. XIX el terme clan s’estengué per a designar grups definits per característiques molt diverses que poc sovint es manifestaven totes conjuntament: la descendència unilineal (patrilineal o matrilineal), les creences totèmiques, l’exogàmia, l’ocupació d’un territori, etc. Cercant precisions terminològiques, els etnòlegs, durant el s. XX, han volgut designar diversos tipus de clan amb els termes gens ( pl: gentes ), del llatí, o sib , arcaisme anglès. Però cap terminologia no ha aconseguit d’imposar-se universalment, i hom prefereix encara l’ús del terme clan amb els qualificatius pertinents de patrilineal, matrilineal, localitzat, etc. D’acord amb un sentit ampli, el clan és definit actualment d’una manera general com a grup de parentiu unilineal amb l’existència d’unes relacions de consanguinitat basades en la creença en un antecessor comú, sovint mític, sense que l’exogàmia, el totemisme o la localització, tot i ésser usuals en molts de casos, siguin trets essencials del clan. El comportament social dels membres del clan és semblant a l’existent entre veritables consanguinis: hi ha una fraternitat i una igualtat absolutes, si més no entre els membres d’una mateixa generació, el clan regula la propietat col·lectiva i els conflictes entre els seus membres, i la responsabilitat col·lectiva es fa evident en l’anomenada venjança de sang . El clan posseeix un nom genèric aplicat a tots els membres i expressat generalment per un símbol distintiu o blasó. En molts de casos els orígens del clan són relacionats amb alguna espècie vegetal o animal que constitueix el tòtem. El clan pot ésser local, o simplement nominal si agrupa individus dispersos que s’identifiquen pel nom del clan, però sempre hi ha un lloc únic de culte comú. El clan es pot dividir en llinatges o grups de descendència unilineal amb control genealògic real, o en grups totèmics amb tòtems relacionats entre ells. L’agrupació de clans pot donar lloc a fratries , que comprenen diversos clans que hom suposa amb un origen comú. L’existència de clans pressuposa un grau de contactes entre individus més ampli que la família nuclear i els llinatges; és per això que es donen preferentment en societats d’un cert nivell tecnològic i una certa complexitat social i política, que fan inevitables la cooperació i interacció entre grups suprafamiliars. Això no obstant, hom troba també el clan en societats amb un nivell tecnològic molt baix i una població molt disseminada, com poden ésser els aborígens australians. L’existència de clans en aquestes societats sembla que té el seu origen en les concentracions periòdiques de població en una àrea per a l’aprofitament de recursos naturals.
m
Sociologia
Etnologia