Formada a l’Institut del Teatre, ha interpretat obres dirigides per Oriol Broggi, entre les quals cal esmentar Jordi Dandin (1999), de Molière; Refugi (2003), de Jessica Goldberg; Antígona (2006), Electra (2010), de Sòfocles, Incendis (2012), de Wajdi Mouawad i Una jornada particular (2015), d’Ettore Scola, per la qual rebé el premi de la Crítica a la millor actriu (2016), atorgat també per la seva interpretació del monòleg Conillet (2015) de Marta Galán en adaptació i direcció de Marc Martínez. Ha actuat també dirigida per Àngel Llàcer en El somni d’una nit d’estiu, de William Shakespeare (2002), i Madame Melville, de Richard Nelson (2013); per Javier Daulte en Ets aquí?, que li valgué el premi Margarida Xirgu 2005, i La felicitat (2006), escrites pel mateix Daulte, i Intimitat (2007), de Hanif Kureishi, i per Carlota Subirós en Amor Fe Esperança, d’Odön von Horváth (2005), La rosa tatuada, de Tennessee Williams (2013, premi Butaca a la millor actriu 2014) i Les noies de Mossbank Road, d’Amelia Bullmore, dirigida per Sílvia Munt (2018, premi Butaca a la millor actriu), entre d’altres. Ha escrit, dirigit i interpretat amb Bruno Oro Maca, per favor... les postres! (2004) i No et moguis (2005).
Ha actuat en diverses sèries de televisió, com ara Porca Misèria (2004-2007), Vinagre (2008) i Nit i dia (2016-17, pel qual rebé el premi Zapping de qualitat audiovisual el 2018), i en els telefilms Meublé. La casita blanca (2011), de Sílvia Munt, i Descalç sobre la terra vermella (2014), d’Oriol Ferrer.
Després d’actuar en dos curts, debutà al cinema el 2003 a Excuses!, de Joel Joan, al qual seguiren Mar adentro (2004), d’Alejandro Amenábar; Sense tu (2005), de Raimon Masllorens; Cenizas del cielo (2008), de José Antonio Quirós; Les dues vides d’Andrés Rabadán (2008), de Ventura Durall, amb el qual guanyà el premi Gaudí a la millor actriu secundària; Els nens salvatges (2012), de Patricia Ferreira; Una pistola a cada mà (2012), de Cesc Gay, Tots volem el millor per a ella (2013), de Mar Coll, amb el qual tornà a guanyar el Gaudí a la millor actriu secundària (2014), Os fillos do sol (2017), de Ramón Costafreda, Durante la tormenta (2018), d’Oriol Paulo, Creatura (2023), d’Elena Martín, per la qual fou guardonada amb el premi Gaudí a la millor actriu secundària, Casa en flames (2024), de Dani de la Orden i El 47 (2024), de Marcel Barrena, guanyadora de nou del premi Gaudí 2025 a la millor actriu secundària i guanyadora del Goya 2025 a la millor actriu de repartiment, entre d’altres.
L’any 2016 rebé el premi Nacional de Cultura del CoNCA i el 2024 la Creu de Sant Jordi.