El seu nom de soltera era Clara Eisner. Estudià a Leipzig, on establí contactes amb l’SPD, en el qual ingressà el 1881. Començà a col·laborar en el diari socialista Der Sozialdemokrat. Fou una destacada feminista: presidenta de l’organització socialista de les dones alemanyes i responsable del secretariat femení de la Internacional. El 1892 fundà el diari Gleichheit (‘Igualtat’). El 1914 fou l’única responsable de l’SPD que se solidaritzà amb la crida internacionalista de Karl Liebknecht i Rosa Luxemburg. Empresonada per la seva oposició a la guerra, fou una de les impulsores de l’espartaquisme. Amiga de Lenin, formà part de la direcció del Partit Comunista Alemany, que, tanmateix, criticà, i en 1929-30 defensà els partidaris de Bukharin. Morí a l’exili.