Clarmont d’Alvèrnia

Clarmont-Ferrand, Clermont-Ferrand (fr), Clarmont d’Auvernha (oc)

Ciutat de l’Alvèrnia, Occitània, capital del departament de Puèi Domat, França.

És situada al peu del Puèi Domat, a la vall de l’Alier, oberta a l’est sobre la fèrtil plana de la Limanya. Aquest emplaçament, en una de les principals rutes que enllacen el nord de França amb el migdia, l’ha convertida en el principal nucli de la França central. La ciutat, que a començament del s. XX tenia uns 50 000 h, després de la Segona Guerra Mundial havia duplicat la seva població.

El nucli antic, sobre un turó volcànic, és de carrers estrets i cases de lava negrosa; la part moderna s’estén a est i oest cap a l’estació i el sector industrial. Centre de la indústria francesa del cautxú (Michelin), indústria mecànica (maquinària, caldereria), construccions aeronàutiques, explosius, confecció, cuir, productes alimentaris i licors. Té aeroport internacional. Centre d’ensenyament superior: Université de Clermont-Ferrand, fundada el 1810.

La ciutat té un doble origen. D’una banda, Clarmont, fundada pels romans; fou capital de l’Alvèrnia, i fou ocupada successivament pels visigots, carolingis i normands. Annexada a la corona francesa a mitjan s. XVI, fou convertida en capital del ducat d’Alvèrnia. D’altra banda, Montferrand, que fou fundada cap al s. XI prop de Clarmont, amb la qual s’uní el 1630 i formà, així, l’actual Clarmont-Ferrand. Durant la Segona Guerra Mundial fou ocupada pels nazis (1942-44). Hom en destaca l’església de Notre-Dame du Port (s. XII), d’estil romànic alvernès, i la catedral de Notre-Dame (1248 - meitat del s. XIV), obra gòtica la façana i les torres de la qual són obra de Viollet-le-Duc. El Musée Bargoin té una important col·lecció arqueològica, escultòrica i pictòrica. Durant l’edat mitjana foren celebrats diversos concilis a Clarmont, entre els quals cal destacar el del 535, que defensà la llibertat de les eleccions episcopals i condemnà la simonia, i, sobretot, el del 1095, presidit pel papa Urbà II, amb assistència de més de 400 bisbes, en el qual fou proclamada la primera croada per a l’alliberació de Jerusalem.