clàssic
| clàssica

adj
Música
Art
Literatura

Dit de l’obra que hom té com a model digne d’imitació en una literatura, en un art.

El terme sorgí de la concepció perfeccionista de l’obra d’art, en tant que aquesta s’ajustava a una estructura modèlica, expressada principalment per l’art grecollatí i per les successives valoracions posteriors d’aquest. Així, el concepte fou aplicat inicialment pels hel·lenistes i els romans (Aule Gel·li) als autors grecollatins, i, posteriorment, des del Renaixement fins avui, s’han produït fases presidides per l’exaltació conscient de les formes i la preceptiva clàssiques grecollatines, i fases que hi han trencat perquè les consideraven una limitació a l’obra d’art o a la llibertat de l’artista.