classificació de manuscrits

f
Arxivística i biblioteconomia

Estudi previ i indispensable dels testimonis manuscrits d’un text per tal d’establir-ne l’edició crítica.

Les famílies , més o menys homogènies, es formen amb procediments diversos d’observació: contingut (llacunes o afegitons importants); col·lació de variants típiques (o errors) que permeten de definir un tipus de recensió , llevat del cas de còdexs eclèctics amb contaminació de variants; omissions o interpolacions típiques i ordre de mots. Sovint n'hi ha prou amb sondeigs sistemàtics en indrets crítics. Gràcies a variants subtípiques i distintives s’ordenen els subtipus i els manuscrits aïllats. Una sola lletra i els subíndexs numerals algunes vegades poden designar els còdexs d’una mateixa família.