Les claus poden ésser fixes o ajustables; malgrat l’avantatge que presenten les claus ajustables, com ara les claus angleses, de substituir tot un joc de claus fixes, hom prefereix aquestes perquè no desgasten tant les arestes dels cargols, i la relació entre la longitud del mànec i l’amplada del cargol és l’apropiada perquè l’esforç de collada (parell) sigui el convenient. D’entre aquestes, els tipus més emprats són: les claus fixes de boca, formades per un mànec pla i de poc gruix, acabat en dos eixamplaments circulars amb una mossa, i les claus d’estrella, rectes, colzades o articulades, amb un anell amb estries interiors.
D’entre les ajustables, són també molt usuals: les claus de cadena i les claus Stillson, utilitzades per a collar maneguets i tubs; les claus de got, que consisteixen en un joc de cilindres curts (gots) proveïts d’un buidat sisavat o dotzavat —o bé d’una tija mascle de les mateixes característiques— i que es poden emmanegar amb estris de molt diversa forma, com els mànecs amb mecanisme de cadell (clau de cadell), molt pràctiques i ràpides, o els mànecs proveïts de dinamòmetre (clau dinamomètrica), que permeten de collar a un parell de torsió ben determinat; les claus de tub, formades per una peça buida de secció generalment hexagonal, recta, colzada (pipa), articulada o en T; les claus de ganxo i les claus de mamellots, utilitzades per a collar femelles que, en comptes de sisavats, tenen dues o més mosses, osques o forats a la perifèria o sobre un flanc; i les claus Allen, en colze o articulades, especials per a collar cargols amb cabota de buidat sisavat. Les claus mixtes són les formades per la combinació d’un extrem de clau de boca i l’altre d’estrella. Les claus són numerades segons sigui la mida en mil·límetres de l’entrecara del cargol o la femella per als quals han estat previstes.