Es basa en l’anàlisi de caràcters morfològics (i també, en alguns casos, de caràcters químics o fisiològics) i en la divisió progressiva del tàxon inicial en subgrups. Cada divisió pot ésser feta en forma de disjuntiva, base de les claus dicotòmiques , o bé en forma de tres o més possibilitats. És el mètode més emprat de determinació.
f
Electrònica i informàtica