Claude François Bidal d’Asfeld

cavaller d’Asfeld, marquès d’Asfeld

(?, aprox. 1665 — ?, 1743)

Conegut també per cavaller d’Asfeld.

Cavaller, més tard marquès d’Asfeld i mariscal de França. Combaté a les ordres de Lluís XIV i fou considerat el successor de Vauban en l’atac i la defensa de les places fortes. Es distingí en diverses accions bèl·liques amb els exèrcits francesos, per la qual cosa fou ascendit a tinent general. Amb aquesta graduació es traslladà a la península Ibèrica (1703) per tal de combatre a favor de la causa borbònica. Manà un cos d’exèrcit a la batalla d'Almansa, i després s’emparà de Xàtiva, on actuà amb gran crueltat. També a les ordres de Berwick intervingué en la fase final del setge i la capitulació de Barcelona (juliol-setembre 1714), i el 23 d’octubre el succeí interinament en el càrrec de cap de les forces d’ocupació. Per tal de posar fi a la resistència de Mallorca, hi desembarcà (juny 1715), s’apoderà fàcilment de l’interior i, malgrat ésser vençut el seu exèrcit als voltants de Palma pel del virrei Rubí, n'obtingué la rendició el 2 de juliol. Felip V li concedí per aquesta acció el títol de marquès i el toisó d’or. Fou, de fet, capità general de l’illa i el 3 d’octubre fou succeït pel marquès de Lede, les represàlies del qual motivaren que d’Asfeld intercedís, per escrit i des de París, a favor dels mallorquins davant Felip V. Sembla, doncs, que la seva actitud diferí en aquest cas de l’observada al País Valencià. Lluís XV l’ascendí a mariscal de França (1734), i acabà la seva vida militar a la guerra de successió de Polònia, en la qual fou cap de l’exèrcit francès.