Estudià a la Universitat de París, on es trobava vers el 1549. Allí publicà el seu primer llibre de chansons i ben aviat s’associà amb l’impressor Nicolas du Chemin. Entrà en contacte amb el poeta Pierre de Ronsard, de qui musicà alguns sonets i odes i amb qui col·laborà estretament.
La seva obra inclou una vintena de composicions religioses en llatí, moltes chansons profanes i religioses i, sobretot, salms en francès, que constitueixen la part més important de la seva producció. El 1551 inicià la publicació d’una sèrie de llibres de salms en forma de motets contrapuntístics, el primer dels quals fou Premier livre de Psaumes (1551).
A partir del 1557 visqué a Metz, on col·laborà amb el poeta Louis des Masures, de qui musicà diversos càntics religiosos, publicats el 1564 amb el títol de Vingtsix Cantiques chantés au Seigneur, a quatre veus.
També es dedicà a l’harmonització del saltiri hugonot. El 1564 publicà Les CL Psaumes de David, nouvellement mis en musique à quatre parties, una harmonització completa dels 150 salms, traduïts al francès per Clément Marot i Théodore de Bèze. L'obra fou revisada i reeditada el 1565 i, el 1568, en publicà una nova versió amb un tractament contrapuntístic més elaborat.
Així mateix, musicà unes odes d’Horaci, que s’han perdut. La major part de la seva música profana fou editada per N. du Chemin entre els anys 1551 i 1558. Les seves obres gaudiren d’una gran acceptació i difusió als països protestants.
Els darrers anys es traslladà a Lió, on morí víctima de les matances contra els hugonots de la ciutat, a finals d’agost de 1572, que tingueren lloc arran de la nit de Sant Bartomeu, en el context de les guerres de religió que assotaven França.