Pensà una teoria atomista, basada en la idea de corpuscles arrodonits, amb la qual discutí la natura dels composts. Avançà la teoria corpuscular de la llum i l’atracció de les masses. La seva obra principal és Dubitationes in dialogum Galilaei Lyncei (1632), en la qual manifestà el seu desacord amb Galileu, atès que persistí sempre a considerar la Terra com a immòbil.