Es formà com a ajudant de direcció de Marcel Carné, i també amb els màxims exponents de la Nouvelle Vague, Godard i Truffaut, el qual fou el seu principal mentor. El 1976 dirigí el seu primer llargmetratge, La meilleure façon de marcher, al qual seguiren Dites lui que je l’aime (1977), Garde à vue (1981), Mortelle randonnée (1983), L’effrontée (1985), La petite voleuse (1988), L’Accompagnatrice (1992), Le sourire (1994), La classe de neige (1998 amb el qual guanyà el Premi del Jurat de Canes), La Chambre des magiciennes (2000), Betty Fisher et autres histoires (2001), La petite Lili (2003), Un secret (2007), Marching Band (2009), Je suis heureux que ma mère soit vivante (2009), Voyez comme ils dansent (2011) i Thérèse (2012). Fou valorat sobretot pels seus films policíacs de factura clàssica.