Estudià dret i, malgrat un inicial acostament a la dreta de Maurras, després de ser internat en un camp de concentració (1940) ingressà al partit comunista (1943), del qual fou expulsat (1958) per haver-se declarat contrari a la invasió soviètica d’Hongria. Conreà diversos gèneres, des de la poesia ( Le bestiaire des amants , 1945; Le poète mineur , 1949; Un seul poème , 1954; Sais-tu si nous sommes encore loin de la mer? , 1979), la novel·la ( La nuit est le manteau des pauvres , 1948; Le malheur d’aimer , 1958; La traversée du port des Arts , 1979), l’assaig ( Aragon , 1945; L’amour de la peinture , 1956; Les chercheurs de dieux , 1981; Les tortues , 1985) o l’article periodístic. Destaca en la seva obra la trilogia autobiogràfica: Moi, je (1969), Nous (1972) i Somme toute (1976). El 1985 rebé el premi Goncourt de poesia.