Vida i obra
Després d’exercir el magisteri a Barcelona i a Tarragona passà al periodisme al costat del seu amic Rovira i Virgili. Entrà com a redactor d’El Poble Català (1906), òrgan del nacionalisme republicà, en el qual milità, i prengué part en el moviment de Solidaritat Catalana (1906). L’any 1914 formà part de l’equip de redactors d’aquell diari, que abandonaren com a protesta pel pacte de Sant Gervasi (1914). A proposta d’Amadeu Hurtado passà al diari El Diluvio (1914-15).
Durant la Primera Guerra Mundial fou un dels més entusiastes propagandistes de la causa aliada al Principat, i dirigí la revista Iberia (1915-19), al servei d’aquesta causa. Del 1915 al 1924 fou secretari de l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat. També fou Secretari de la Casa d’Amèrica a Barcelona. Des de 1910 fou corresponsal a Barcelona de l’Agència Havas, a través de la seva filial espanyola Fabra, i a partir de 1918 en seria el director de la delegació a Barcelona, on tindria com a redactors a Manuel Brunet i Andreu Nin. Proclamada la República, milità a Acció Catalana Republicana i col·laborà a La Publicitat.
Durant els anys trenta es dedicà bàsicament a la política. Fou governador civil de Girona l’any 1932, i de Barcelona, de gener a novembre del 1933, data en què aquest càrrec desaparegué en assumir-ne la plenitud de les atribucions, en virtut de l’Estatut d’Autonomia, el conseller de governació de la Generalitat. El febrer del 1936 fou elegit diputat a corts de la República per Barcelona formant part de la candidatura del Front Popular. Desencadenada la Guerra d’Espanya, l’agost de 1936 es traslladà temporalment a França. Assistí a les sessions de corts de la República celebrades a Montserrat el primer de febrer de 1938 i a Sant Cugat del Vallès el setembre del mateix any.
Acabada la guerra, instal·lat a Perpinyà, fou un dels fundadors i redactors de la revista Quaderns polítics, econòmics i socials (1945-47). L’any 1948 tornà a Barcelona.
La seva producció periodística, amb voluntat literària, de to assagístic i narratiu, estigué estretament lligada a les seves conviccions polítiques. És autor dels tres volums de Memòries polítiques, que tracten els períodes de 1890-1917 (1963), 1918-36 (1979) i 1936-40 (1983). Catalunya, paradís perdut: la Guerra Civil i la revolució anarco-sindicalista (1984) i Des de l’exili: els primers anys del franquisme (1985) completen el retrat d’una època i del mateix autor en la línia memorialista inaugurada per Amadeu Hurtado.
Bibliografia
- Bernardes, V. (1975): “La vida d’un diari: El poble català”. Sd’O, 194, p. 31-33.
- Ciurana, J. (2004): “Gaziel, Xammar, Ametlla i Macià”. L’Avenç, 294, p. 44-45.
- Manent, A. (1986): El molí de l’ombra: dietari polític i retrats 1946-1975. Barcelona, Edicions 62, p. 103-112.