Estudià a Barcelona, on es titulà el 1946. Amplià estudis a Itàlia, Alemanya, França, la Gran Bretanya i els EUA. Ha estat president d’ENASA (1957-67), d’Altos Hornos de Vizcaya (1967-70; 1977-79) i de l’Instituto Nacional de Industria (1970-74); vicepresident d’ENASA (1974-79), del Banco de Madrid i del Banc Català de Desenvolupament (1974-79); president del Banco de Madrid i el Banc Català de Desenvolupament (1979-80), i president de Ford España (1974-81), de l’Instituto Nacional de Hidrocarburos (1981-84) i del Banco Hispano Americano (1984-91). Fou un dels artífexs de la fusió amb el Banco Central, que donaria lloc al Banco Central Hispano (1992). Fou guardonat amb la Gran Creu de l’orde civil d’Alfons X el Savi (2003) i la Gran Creu d’Isabel la Catòlica.