Vida i obra
D’origen francès, s’establí a Barcelona, on és documentat des del 1548. Les seves edicions, en llatí, en català i en castellà, són notables per llur quantitat (hom en coneix més de 150 entre llibres i opuscles), elegància de tipus i gravats i per la varietat de temes.
Estigué en relació amb els mestres de l’estudi general de Barcelona (A. Roca, F. Escobar, J.L. Vileta, entre d’altres), dels quals publicà algunes obres, com les d’Antic Roca Praelectiones e graecis interpretibus haustae el 1563, l’Arithmetica el 1565, i el Lexicon latino-catalanum de Nebrija, i amb els cercles religiosos de la ciutat, dels quals publicà Ordinarium Barcinonense (1568) i edicions de Jeroni Joglar, de Pere Màrtir Coma (en què inclogué textos poètics propis), del cardenal Cervantes, de Juan Pedraza i del bisbe Joan Jubí, la Historia y milagros de Montserrat (1556) de Pedro de Burgos, i les cartes —del 1556 i del 1562— dels jesuïtes missioners a les Índies.
Contribuí així mateix a les edicions lul·lianes amb l’Artificium sive Ars Brevis, edició preparada per Joan Lluís Vileta (1565), i potser, l’Art de confessar (1567), també preparada per Vileta. Cal remarcar la seva tendència erasmista, manifestada en les dues edicions del De octo orationis partium constructione liber (1557-59) i dels Colloquia familiaria (1557 i 1568), i molt especialment en les notes i els prefacis del mateix Bornat que les acompanyen.
També imprimí obres històriques i literàries, com la poesia d’A. Marc (1560), el Flor de enamorados de Timoneda (1561), la Chronica de Tarafa (1562), una traducció castellana de l’Orlando furioso (1564), les poesies de Pere Serafí (1565), les Cobles dels mals i desastres fets a Janot Poch (1573) i el Caballero determinado d’Hernando de Acuña (1565), entre d’altres. S’associà temporalment amb altres impressors, com la vídua de Pere Montpesat, Simó Arbús, Joan Furnós, Pere Biscarró, i amb la companyia de llibreters.
La producció tipogràfica de Bornat és en llatí, castellà i català, per aquest ordre d’importància quantitativa.
Bibliografia
- Madurell Marimon, J.M. (1973): Claudi Bornat. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana