Claudio Abbado

(Milà, 26 de juny de 1933 — Bolonya, 20 de gener de 2014)

Claudio Abbado

© Lucerne Festival / Priska Ketterer

Director d’orquestra italià.

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i després direcció amb Hans Swarowsky a Viena. L’any 1958 obtingué el premi Koussevitzky i el 1963 el Dimitri Mitropoulos. L’any 1960 debutà a la Scala de Milà, teatre del qual fou director musical (1971-77) i director artístic (1977-86). Director principal de les orquestres Filharmònica de Viena (1971-79), que dirigí per primera vegada l’any 1965, Simfònica de Londres (1979-88) i de la Staatsoper de Viena (1986-91), l’any 1989 succeí Herbert von Karajan com a director de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, càrrec que ocupà fins el 2002.

Fou també principal director invitat de la Simfònica de Chicago (1981). El 2003 impulsà una profunda renovació de l’Orquestra del Festival de Lucerna amb músics provinents de la Gustav Mahler Chamber Orchestra, de les filharmòniques de Berlín i Viena, de solistes internacionals de prestigi i de membres de grups de cambra com el Quartet Hagen, el Quartet Alban Berg i l’Ensemble Sabine Meyer. El 2004 fundà l’Orchestra Mozart, de la qual fou director artístic.

Particularment sensible al foment de la música entre els joves, el 1978 fundà l’European Community Youth Orchestra, i el 1986, la Jove Orquestra Gustav Mahler. Fou director musical de l’Orquestra Juvenil de la Comunitat Europea. Publicà el llibre Jo seré director d’orquestra (1986), volum de divulgació musical per a infants traduït a diversos idiomes.

Entre altres premis, el 1992 guanyà un Grammy a la millor direcció orquestral, i el 2012 el premi a la direcció de la Royal Philharmonic Society. L’any 2013 fou nomenat senador vitalici. Realitzà nombrosos enregistraments, premiats sovint per la crítica, i destacà sobretot en el repertori romàntic i postromàntic, especialment en Gustav Mahler.

Bibliografia

  • Abbado, Claudio; Archinto, Rosellina; Valerio, Giulia: La casa dels sons, Destino, Barcelona 1994