Deixeble de C. Zecchi, D. Mitropoulos i F. Ferrara, el 1959 fundà I Solisti Veneti, formació amb la qual afermà la seva fama de gran intèrpret del repertori barroc i clàssic, encara que també conreà amb èxit la música contemporània. Molt valorat com a director operístic, participà en festivals com els de Salzburg (1975-93), Spoletto i Maggio Musicale Fiorentino, essent un dels grans impulsors en la recuperació d’òperes poc freqüents d’A. Vivaldi i G. Rossini, i d’obres orquestrals oblidades de L. Cherubini, G. Pacini, M. Clementi i altres compositors italians. El 1968 es feu càrrec de la direcció de l’Orquestra de Cambra de Pàdua, i el 1974 fou nomenat director del Conservatori Cesare Pollini d’aquesta ciutat. Entre el 1979 i el 1986 fou titular de l’Orquestra Gulbenkian de Lisboa, de la qual fou director honorari. També fou titular d’I Solisti Veneti i fou el secretari de l’Acadèmia Tartiniana, un dels molts reconeixements a la seva important tasca en el camp de la musicologia.