Resident a Barcelona des del 1972, on cursà estudis al Conservatori del Liceu, a la Fundació Phonos i posteriorment a França, als laboratoris del Groupe de Musique Expérimentalede Bourges. Es doctorà el 1990 per la universitat de París VIII amb la tesi Les trois moments de la composition deductive : Schönberg, Webern et Xenakis. La seva obra d’acusat caràcter multidisciplinar, pren com a referència el medi urbà, del qual extreu elements de reflexió sobre la realitat social. Entre els seus primers treballs hom pot esmentar la música i els textos d'Eppur si muove (1987), primer espectacle de la Companyia de dansa Lanònima Imperial, de la qual és cofundador i l’òpera de butxaca Varios efectos del amor, del mateix any. Seguiren els espectacles multimèdia Telediario (1994), Macbeth, sempre, adaptació de l’obra de Shakespeare (1996), l’òpera experimental Taxi (2003) i les videoinstal·lacions A lo mejor (2007) i Després de la violencia (2008). En el camp cinematogràfic és autor de documentals: Escenes del Raval (1998), Mirades estranyes (2002) i L’Avenir (2004, que el 2005 rebé els premis Ecumènic del Festival de Documentals i Cine d’Animació de Leipzig i al Millor Curtmetratge documental en el Festival de Cine digital Viña del Mar) i A través del Carmel (2006), pel qual rebé els premi Ciutat de Barcelona (2009) i Nacional de Cultura (2010) en la modalitat de cinematografia i No será lo mismo (2011). Ha rodat també els llargmetratges de ficció Beatriz / Barcelona (2005) i Born (2014).