Basada primer en la quantitat (síl·labes llargues i breus), es fonamentà després (a la fi de l’època imperial i en els texts litúrgics llatins) en l’accent dels mots, i com a tal és coneguda també amb el nom de cursus. Les principals modalitats del cursus són: pla (c. planus : -——), lent (c. tardus :-—-—), ràpid (c.velox :-———), i dispondaic (-——-).
f
Literatura