clausura

f
Cristianisme

Institució eclesiàstica que estableix limitacions a l’entrada i sortida de les cases religioses.

El dret vigent parla d’una clausura comuna a totes les cases religioses i, en referir-se als monestirs de monges, distingeix la papal i la constitucional (CIC 667). De primer fou un costum de les comunitats religioses. El concili II del Laterà (1139) en promulgà les normes i Pius V la imposà com a llei comuna (1566).