L’ofici, desenvolupat a partir dels s. XV i XVI, fou exercit pels ferrers, fins que al s. XVII les necessitats de proveïment exigiren una major producció, fet que originà en alguns indrets un ofici especialitzat i independent. Tingué realment importància a Ripoll i Campdevànol, a causa, possiblement, de la facilitat d’obtenció de ferro al mateix Ripollès, centres que, amb els d’Olot i Manresa, esdevingueren gairebé els únics proveïdors del mercat peninsular i americà. El gremi de clavetaires de Ripoll formava part de la confraria de Sant Eloi. L’aprenentatge de l’ofici durava quatre anys, acabats els quals i superat l’examen corresponent hom rebia el títol de mestre amb facultat per a exercir l’ofici per compte propi. A Barcelona, el gremi de clavetaires fou constituït entre el 1670 i el 1687, sota l’advocació de sant Eudald; la majoria dels membres eren de Ripoll i es proveïen de ferro procedent del Ripollès; es reorganitzaren encara al s. XVIII. Amb la fabricació mecanitzada de claus al primer terç del s. XIX l’ofici perdé de fet la seva importància.
m
Història