clavíceps

Claviceps sp (nc.)

m

pl

Micologia

Gènere de fongs pirenomicets, de l’ordre de les clavicipitals, paràsit de flors, sobretot de gramínies, en les quals determina una castració parasitària, alhora que el fong produeix conidis, que els insectes dispersen.

En madurar la planta, forma uns estromes llargs i durs, els esclerocis, anomenats banyes, que passen a terra a l’època desfavorable. Després germinen i donen un grup d’ascostromes en forma d’agulla de cap, portadors de peritecis, on s’originen les espores, que reproduiran la infecció. Rics en alcaloides (ergotamina, ergobasina) emprats en medicina, els esclerocis confereixen toxicitat a les farines preparades amb cereals atacats (ergotisme).