Amb intenses preocupacions religioses i morals, ja paleses a Frammenti lirici (1913), sofrí una crisi espiritual, reflectida a Canti anonimi (1922). Retornat a la fe (1929), es retirà en un convent rosminià i fou ordenat de sacerdot (1936). Des de llavors, els seus llibres de poesia Via Crucis (1955), Curriculum vitae (1955), Gesù il Fedele (1956), Canti dell’infermità (1957), constitueixen un profund col·loqui amb Déu.