De professió comptable, el 1969 pretengué haver presenciat una aparició de la Mare de Déu al Palmar de Troya, al municipi d’Utrera, cosa que el portà a fundar una organització religiosa, els Carmelitas de la Santa Faz. Ordenat de sacerdot (1974) i bisbe (1976), per un arquebisbe vietnamita en uns ritus aliens a la jerarquia eclesiàstica catòlica, restà cec arran d’un accident d’automòbil el 1976. A l’agost de 1978, unes hores després de la mort del papa Pau VI, es feu proclamar nou papa amb el nom de Gregori XVII. Malgrat el rebuig de l’Església Catòlica i dels seus actes estrafolaris (canonitzà Franco, Don Pelayo o Cristòfor Colom, entre d’altres, i excomunicà la jerarquia catòlica), aconseguí el suport de nombrosos fidels, gràcies als quals va construir una basílica al Palmar de Troya, amb centenars de sacerdots i monges escampats arreu del món. Al gener del 1988, el Tribunal Suprem ordenà la inscripció de la Iglesia Cristiana Palmeriana en el registre d’associacions religioses.