Doctorat a Harvard (1956) i professor a la Universitat de Chicago (1960-70) i posteriorment a la de Princeton, fou, amb V.Turner, el principal representant de l’antropologia simbòlica, que concep les cultures com a sistemes de símbols coherents amb ells mateixos. Conseqüent amb aquesta idea, la tasca de l’antropologia consisteix, en una analogia amb certes anàlisis literàries, a interpretar aquests sistemes de símbols com a textos metafòrics per tal que puguin resultar significatius des d’un altre sistema de símbols (en el seu cas, l’occidental). El relativisme (segons alguns, extrem) que es desprèn d’aquest punt de vista ha estat molt discutit. De la seva producció destaca The Impact of the Concept of Culture (1965), The Balinese Cockfight (1972), The Interpretation of Cultures (1973) i Works and Lives. The Anthropologist as Author (1987). Publicà també un llibre memorialístic: After the Fact: Two Countries, Four Decades, One Anthropologist (1995).