És un clima de transició entre l’humit de les costes orientals i el sec dels deserts litorals tropicals, caracteritzat per l’alternança de dues estacions: una de seca i càlida a l’estiu i una altra d’humida i freda a l’hivern. La secada estiuenca és gran i totalment original, car normalment les pluges solen coincidir amb l’estació càlida. És deguda al trasllat a aquestes latituds, a l’estiu, de les altes pressions subtropicals. L’hivern, que arriba sobtadament, suposa el domini del règim ciclònic i de la pluja. Els dies de precipitació, però, són pocs i coincideixen amb tipus de circulació d’índexs baixos, amb grans ondulacions del corrent en jet. A la Mediterrània occidental, a causa del relleu, es formen depressions (del Sàhara o lígur) que, a causa de la inestabilitat de l’aire local, produeixen precipitacions intenses; aquestes pertorbacions solen estancar-se i aleshores produeixen aiguats i tempestes grans, amb inundacions freqüents. Hom ha fet dues classificacions d’aquest clima: Köppen, que el considera subtropical d’estiu sec, el divideix en plujós temperat d’estiu sec i càlid (per exemple, Nàpols) i plujós temperat d’estiu menys càlid (per exemple, Califòrnia); Martonne, per contra, en donà tres tipus, el portuguès o de la Mediterrània occidental, amb tres mesos secs i càlids, el grec o de la Mediterrània oriental, i el del sud d’Austràlia i d’Àfrica, amb cinc o sis mesos secs i càlids, i el californià, o de la costa de Califòrnia, del centre de Xile i del Marroc Atlàntic, d’estius frescs i boirosos.
m
Geografia
Meteorologia
Àrees del món amb clima mediterrani que comparteixen les característiques del bioma
© Fototeca.cat