Hom pot observar-hi la cadena lateral de 2-dicloroacetilamidopropadiol, amb dos àtoms de carboni asimètrics, i el grup p-nitrofenil, al qual és deguda la toxicitat de la molècula, i la cadena lateral, a la qual ho és l’activitat antibacteriana sobre bacteris grampositius i gramnegatius, així com també sobre algunes formes de rickèttsies; el cloramfenicol s’absorbeix ràpidament pel conducte gastrointestinal, i s’elimina principalment per l’orina. Té el punt de fusió entre 150,5-151,5ºC. Bé que hom el pot considerar com d’espectre ampli, l’OMS recomana que se'n limiti l’ús al guariment de les afeccions intestinals d’origen tífic, puix que és comprovat que pot provocar trastorns hemàtics greus: agranulocitosi, síndrome grisa de l’infant, etc. La seva acció és bacteriostàtica: interfereix a la síntesi proteica dels gèrmens sensibles. Es pot administrar en totes les formes farmacèutiques i, doncs, per qualsevol via d’aplicació.
m
Química
Farmàcia
Cloramfenicol
©
Antibiòtic obtingut per fermentació aeròbica del Streptomyces venezuelae o per síntesi orgànica, en la seva estructura.