clorita

f
Mineralogia i petrografia

Nom sota el qual hom agrupa un cert nombre de minerals, de fórmula general A6[(OH)8(Al,Si)4O10], on A pot ésser magnesi, ferro, manganès, etc, relacionats amb el grup de les miques.

És formada per tetràedres de SiO4 enllaçats entre ells en forma d’hexàgons sobre un pla. La seva composició química és extraordinàriament variable, atès que aquestes capes de tetràedres són lligades per altres capes de brucita i hidrargil·lita i, a més, tenen una gran facilitat per a admetre tota mena d’àtoms en la seva estructura. Les clorites es formen a partir de les miques a temperatures poc elevades. Dins aquest grup hom considera dos subgrups: les ortoclorites i les leptoclorites; aquestes darreres tenen la propietat de perdre aigua a poca temperatura.