clorococcals

protococcals

f

pl

Botànica

Ordre d’algues verdes, de la subclasse de les coccofícides, que comprèn espècies principalment dulciaqüícoles, unicel·lulars i immòbils, solitàries o colonials, amb un plastidi axial ( Trebouxia ) o parietal ( Chlorella ).

Es poden reproduir per autòspores immòbils ( clorococcals autosporades ), com les clorel·les i els escenedesmus, aquests darrers, colonials, o bé per zoòspores o zoogàmetes ( clorococcals zoosporades ), com Trebouxia , ficobionts en molts líquens, Pediastrum , agrupades en colònies planes, o Hydroctyon , de cèllules reunides en xarxa.