Un grup important d’espècies presenta estructura cenocítica. Generalment es reprodueix mitjançant cèl·lules flagel·lades, mai per conjugació. La majoria de les espècies es poden incloure en tres grans línies d’evolució: la línia volvocina, la tetrasporina i la sifonada. La línia volvocina, que aviat cessà d’evolucionar, parteix d’espècies unicel·lulars flagel·lades (Chlamydomonas): condueix a formes colonials o cenobis de vida lliure, senzills (Pandorina) o formats per un gran nombre de cèl·lules (de 500 a 50.000 en Volvox). La línia tetrasporina parteix d’espècies unicel·lulars no flagel·lades (ex: Chlorococcum) i n'origina de filamentoses, simples (Ulothrix) o ramificades (Stigeochlonium) i, en una direcció diferent, de parenquimàtiques laminars (Ulva). És la línia evolutiva més diversificada, que continua la seva evolució fins a donar, en darrer terme, les plantes superiors. La línia sifonada, molt antiga i especialitzada, parteix d’espècies unicel·lulars multinucleades i condueix, sia a espècies filamentoses amb diversos nuclis per cèl·lula (Cladophora), sia a espècies totalment cenocítiques. Aquestes han tingut un èxit particular al medi marí (Codium, Bryopsis). Es reprodueix per zoòspores i també per aplanòspores. En molts gèneres presenten reproducció sexual i alternança de generacions; la generació haploide acostuma a ésser la més desenvolupada. Viuen principalment en aigües dolces, sobretot a les riques en sals minerals. Són les primeres a colonitzar bassals, piscines, etc. Unes altres espècies viuen al litoral o bé en medis aeris. Moltes espècies planctòniques, de desenvolupament ràpid en aigües eutròfiques (Chlorella, Scenedesmus, Ankisrodesmus), ultra ésser bones indicadores de la pol·lució, han estat molt emprades, per llur facilitat de cultiu, en experiments de fisiologia, com a productores d’aliments. Hom acostuma a dividir-les en quatre subclasses: monadofícides (flagel·lades), coccofícides (unicel·lulars o colonials, no flagellades), septofícides (pluricel·lulars, des de filamentoses fins a parenquimàtiques) i sifonofícides (de tal·lus cenocític).
f
pl
Botànica