Fill i sucessor (584) de Khilperic I, rei de Nèustria, i de Fredegunda (morta el 597), la qual governà durant la seva minoritat. Vençut a Dormelles (599 o 600) i a Étampes (604) pels seus cosins Teodebert II d’Austràsia i Teodoric II de Borgonya, perdé la regió que rebé el nom de Dentelin, la qual, però recobrà. Morts els seus cosins, fou cridat a Austràsia pels enemics de la reina Bruniquilda ; es desembarassà dels quatre fills de Teodoric II i esdevingué rei de tots els francs (613). Reuní a París (614) un concili de bisbes i una assemblea de notables; l’edicte que se'n seguí reconegué les obligacions dels reis envers els vassalls i garantí els drets dels vassalls.