Hom parla, per exemple, de club artístic o de club literari . Hom entén també per club un club polític , els membres del qual s’associen amb vista a uns objectius politicosocials determinats. Generalment, els socis cotitzen per poder-ne ésser membres; sovint l’admissió hi és restringida. Els clubs començaren de tenir molta vigència a Anglaterra, on al s. XV hom troba el primer de conegut. Malgrat, però, llur existència durant els s. XVI i XVII, no tingueren importància fins al s. XVIII. Eren societats exclusivament masculines (els clubs femenins no es desenvoluparen fins al s. XIX), i es destacaren els literaris, com el Kit Cat Club, i els polítics, com el Brooks ( whig ) o el White ( tory ).Ja al s. XIX es desenvoluparen els clubs esportius universitaris, militars, excursionistes, etc, els quals mantenen encara un pes notable en la vida social anglesa. Al s. XVIII aparegueren també, a la França de la Revolució, clubs polítics de les tendències més diverses (Cordeliers, Feuillants, Jacobins, etc), que desenvoluparen una important funció politicorevolucionària. Hi destacà el Club dels Jacobins (1789), conegut primer amb el nom de Club Breton i de Société des Amis de la Constitution i, des del 1792, amb el de Société des Jacobins, Amis de la Liberté et de l’Egalité. Durant la Convenció, aquests clubs adquiriren el caràcter d’entitats públiques que actuaven com a grups de pressió sobre el govern, i ressorgiren novament el 1848 amb caràcter republicà. Al s. XX, amb la V República, els clubs polítics han alternat amb els partits. Als Països Catalans els clubs polítics aparegueren a Perpinyà el 1789 amb la formació del Club Patriòtic (transformat més tard en Club de la Constitució, integrat per pagesos) i del Club dels Jacobins (que es reunia al convent dels dominicans, dit dels jacobins ). A Barcelona no apareixen fins al Trienni Constitucional, amb tendències liberals exaltades. Durant la Revolució de Setembre, el 1868, es fundà el Club dels Federalistes, intransigent, en oposició al Club Republicà Democràtic Federal, moderat. Des de la fi del s. XIX, el nom de club ha estat adoptat gairebé exclusivament per les entitats esportives.
m
Entitats culturals i cíviques