El nou equip esdevingué aviat molt popular. El 1923 guanyà el campionat de Catalunya i fou finalista del d’Espanya. En fundar-se la lliga de futbol (1928), jugà les tres primeres temporades en la primera divisió; el 1931 baixà a segona i canvià temporalment el nom pel de Catalunya FC. El 1932 descendí a tercera divisió, on ha militat habitualment, llevat dels anys 1963-68, que passà a segona. L’equip posseeix un camp al carrer de Sardenya, inaugurat el 1920, i vesteix samarreta blanca, amb coll, punys i franja al cos blaus, i pantalons blaus. El 2007 rebé la Creu de Sant Jordi.
Fundat al juny del 1907, a partir de la fusió de dos clubs graciencs, el Provençal i el Madrid de Barcelona, adoptà el nom d’un equip que tot just desapareixia, el Futbol Club Europa, per tal d’estalviar despeses de registre. A l’inici, tenia seccions destacades, com la de basquetbol, la qual disputà el primer partit de l’Estat (l’any 1922, enfront el Laietà) i guanyà dos campionats de Catalunya (1924, 1926); atletisme (guanyà un Campionat de Catalunya de camp a través); beisbol, i boxa.
Equip del 1966 del Club Esportiu Europa, que jugava a segona divisió A
© Club Esportiu Europa
Pel que fa al futbol, participà en la fundació de la Lliga espanyola de primera divisió el 1928, categoria en què competí les primeres tres temporades (entre 1928-31). El 1931 baixà a segona i canvià temporalment el nom pel de Catalunya FC. El 1932 descendí a tercera divisió, on ha militat habitualment, encara que jugà cinc temporades a segona divisió A (1963-68), una a segona B (1994-95), una a primera catalana (2004-05I i sis a regional preferent (1974-77 i 1986-89). Entre els esdeveniments més notables, a banda dels títols aconseguits, destaquen alguns partits amistosos d’àmbit internacional, el partit del centenari del club contra l’Osasuna (2007) i la victòria en l’eliminatòria de la Copa del Rei (1966-67) contra el Saragossa. En el seu palmarès hi ha una Lliga Catalana (1923), una Supercopa Catalana (1923), dues Copes de Catalunya (1997, 1998) i una Copa Federació (1944), a més de cinc subcampionats de Lliga Catalana (dècada de 1920) i la final de la Copa del Rei (1923). El 2007, amb motiu del centenari, rebé la Creu de Sant Jordi, la Real Orden al Mérito Deportivo i la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit esportiu.
Rodolf Collell (1907-11) en fou el primer president, i Joan Matas (1915-27 i 1928-31), Francesc Sugot (1932-36 i 1937-41) i Guillaume de Bode (2006-16), els qui més anys dirigiren l’entitat. Víctor Martínez la presideix des de l’any 2016. Els jugadors més destacats han estat els porters Joan Bordoy (anys vint) i Antoni Ramallets (anys quaranta), com també Ventura Gómez i Carles Capella (anys vuitanta i noranta), que són els qui més partits han disputat amb el primer equip, 383 i 363, respectivament.
El club té una trentena d’equips entre totes les categories, tant masculins com femenins, i és conegut popularment com l’Europa. Gestiona dues instal·lacions municipals: l’estadi Nou Sardenya, inaugurat el 1995, té una capacitat per a 7.000 espectadors i una tribuna coberta de 1.000 seients, dos marcadors electrònics, cabines per als mitjans de comunicació, una àmplia sala de premsa i servei d’aparcament. El Camp de l’Àliga, inaugurat el 1991 i remodelat el 2004, té una capacitat per a 1.200 espectadors i és el recinte destinat a la promoció del futbol de base i també on juguen els equips de futbol 7. Tots dos camps són de gespa artificial professional homologada per la FIFA. El 2010 tenia 1.850 socis, disposa d’una escola de futbol, i organitza una lliga escolar i té registrades cinc penyes que donen suport als diferents equips de l’entitat, una de les quals és a Maastricht. A més, disposa de ràdio i canal de televisió en línia i pàgina web propis, i publica el periòdic mensual gratuït L’Escapvlat.