clupeids

m
pl
Ictiologia

Família de peixos de l’ordre dels clupeïformes, tots ells pelàgics marins o d’aigua dolça.

Són esvelts, tenen el cos allargat, sovint comprimit; la part ventral és denticulada, i les escates són cicloides i caduques; la línia lateral manca en el tronc. La boca és protràctil i estreta, amb dents petites o sense; l’obertura branquial és gran, i les branquiospines són les típiques dels animals planctòfags, bé que la sardina s’empassa les preses d’una en una sense filtrar-les. L’aleta caudal és forcada, i la dorsal és central. La majoria d’espècies viu en mars fredes i temperades; els clupeids són presa de gàdids i verats, i, especialment, són pescats per l’home, que n'aprofita la carn saborosa i el gran contingut en greixos. Uns tretze milions de tones (el terç de la producció pesquera mundial) de clupeids són pescats cada any, la majoria pels països nòrdics. Hom dedica la meitat d’aquesta producció a l’alimentació, en fresc, en conserva o en fumat, i l’altra meitat, a la fabricació de farina i d’oli de peix. A la Mediterrània, i des de molt antic, hom pesca sardina i altres clupeids a l’encesa (traïnyes) i amb els sardinals de deriva.