cneoràcies

f

pl

Botànica

Família de terebintals integrada per un sol gènere que aplega molt poques espècies d’arbusts, propis de la regió occidental mediterrània i de les illes Canàries.

Presenten fulles alternes, estretes i coriàcies i flors actinomorfes amb tots els verticils trímers o tetràmers i amb disc ben desenvolupat; el fruit és drupaci amb mericarps que se separen en arribar a la maduresa. Llur únic representant als Països Catalans és l'olivella (Cneorum tricoccum).